Proyecto
PENÉLOPE
Una tragicomedia
casi musical.

3 de Maig 2019
20:00
Almeria Teatre

 

comparteix  

 

Equip artístic.

Direcció Sandro Dieli
Actriu Esther Lozano
Direcció musical Roser Sabater
Producció Miquel Codina i Vives

Sobre nosaltres.

Sandro Dieli, actor, director i mim. Format amb grans artistes i directors com Lindsay Kemp, Marcel Marceau i Robert Wilson. Ha treballat en cinema amb Peter Greenaway i Kim Manners, entre d’altres. El 2018 estrena “L’Odissea” en el Teatre Golden de Palermo.

Esther Lozano. Actriu, cantant i ballarina. Formada en Cant en el Conservatori Municipal de Barcelona i en Música en el Conservatori del Liceu. Diplomada en Educació Musical per l’UAB. Ha treballat en teatre amb directors com Mario Gas, Paco Mir, Joan Ollé, J.M. Mestres, Georges Lavaudant i Jérôme Savary, entre d’altres.

Roser Sabater. Professora de l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona del Taller de Músics. Actualment dirigeix l’Orquestra “Amics de la Música”. Com a intèrpret és pianista en agrupacions de Càmera. És autora de diversos llibres de música.

Dades.

Divendres 3 de Maig 2019
20:00 h
Almeria Teatre
Sant Lluís 64 / Barcelona
Veure a Google Maps
Venda d´entrades a taquilla

 

 

Penèlope.

Al llarg de la història s'ha aprofundit en l'èpica dels homes de L'Odissea, però no és fins el segle XX quan comencen a aparèixer reinterpretacions de les figures femenines.
"Penélope, una tragicomedia casi musical", posa al servei de l'acció l'expressivitat de diferents arts escèniques, teatre, música i moviment. D'aquesta manera es construeix una nova narració, més universal, del feminitzat mite de l'espera de l'heroi.
En aquest espectacle s'escolta el relat clàssic amb el màxim respecte, amb humilitat,però potenciant els aspectes humans que s'amaguen darrere del mite: el que ha viscut, el que ha après, el que ha conquerit i el que ha perdut.
No és una història per a ser entesa, sinó per a ser viscuda. És la veu del mite que es reivindica.
Es pretén que tot passi en un "minut". Un minut que precisa d'una hora per a reviure i reinterpretar vint anys d'espera. Però... Què és el que realment espera Penélope?

Aquesta obra ha estat creada a partir de la visió del director Sandro Dieli. La meva intervenció en un dels seus projectes a Barcelona, va ser l’inici d’aquesta aventura. El procés creatiu ha estat molt enriquidor. No hi ha hagut un text, sinó que s’ha anat creant i escrivint a partir del que es volia explicar i de com es volia transmetre. Durant els assajos les paraules han anat prenent forma.
En aquesta obra el personatge parla, recorda, passa per diferents moments viscuts durant l’absència del seu marit. Les cançons són un mitjà per a poder expressar algunes de les seves emocions.
L’equip humà en aquest espectacle, ha estat fonamental. Tots i totes hem posat el millor de nosaltres. I dono les gràcies a les persones, que ens han recolzat i assessorat en coreografia, vestuari, escenografia, veu... Gràcies por estar al nostre costat.

 

 

 

 

Esther Lozano.

Tots els meus records des de la meva infantesa han estat relacionats amb la música.
A la típica pregunta de què vols ser de gran, la resposta ha estat sempre ballarina. I així van ser els meus inicis des de ben petita. Totes les tardes després de l’escola… a l’acadèmia de ball! Hores, dies i anys en el món de la dansa, prenent i donant classes i formant part de companyies diverses, compartint escenaris i grans moments amb amigues i companys/es.
Però… expressar-me a través de la veu també em començava a fascinar, per tant, em vaig posar a estudiar Cant i per què no…també un instrument…el piano.
Iniciada en el camí artístic, el teatre també va aparèixer en la meva vida, doncs… a fer càstings! I així vaig començar el meu camí en el món del Teatre Musical, amb l’obra Cabaret al 1992 en el desaparegut Teatre Novedades de Barcelona.

 

A partir d’aquell moment van ser anys de càstings, obres i gires fins que vaig decidir d’aturar-me per cuidar d’algú molt especial que estava en camí. Passat un temps en el qual m’he dedicat a la docència, àmbit que també m’apassiona, els escenaris em tornen a cridar, bé crec que mai han deixat de fer-ho.

Ara per ara un nou repte em fa sentir feliç i il·lusionada. La possibilitat d’estar sola a l’escenari expressant les emocions d’un personatge com Penélope és un projecte fascinant on l’equip humà té un paper protagonista.

Desitjo i espero que més projectes arribin.
Em fan sentir viva.

 

 

 

 

 

Esther Lozano
Concerts

 

 

 

blockimage

 

 

 

 

Contacta
amb Esther Lozano.

 

Nobody feels any pain
Tonight as I stand inside the rain
Ev'rybody knows
That Baby's got new clothes
But lately I see her ribbons and her bows
Have fallen from her curls
She takes just like a woman, yes she does
She makes love just like a woman, yes she does
And she aches just like a woman
But she breaks just like a little girl.

Queen Mary, she's my friend
Yes, I believe I'll go see her again
Nobody has to guess
That Baby can't be blessed
Till she finally sees that she's like all the rest
With her fog, her amphetamine and her pearls
She takes just like a woman, yes she does
She makes love just like a woman, yes she does
And she aches just like a woman
But she breaks just like a little girl.

Just like a woman
Bob Dylan

 

 

2019 Copyright Esther Lozano
Tots el drets reservats

The Webmaster diseño web Barcelona - Web Makers