Guió i direcció Sandro Dieli
Actriu Esther Lozano
Direcció musical Roser Sabater
Músics Roser Sabater i Xavier Piñol
Piano Antoni-Olaf Sabater
Disseny gràfic Miquel Codina
Espai escènic Sandro Dieli
Fotografia Sara Holmgren
Vídeo Andrés Vázquez
Sandro Dieli Actor, director i mim. Format amb grans artistes i directors com Lindsay Kemp, Marcel Marceau i Robert Wilson. Ha treballat en cinema amb Peter Greenaway i Kim Manners, entre d’altres. El 2018 estrena “L’Odissea” en el Teatre Golden de Palermo.
Esther Lozano Actriu, cantant i ballarina. Formada en Cant en el Conservatori Municipal de Barcelona i en Música en el Conservatori del Liceu. Diplomada en Educació Musical per l’UAB.
Roser Sabater Professora de l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona del Taller de Músics. Actualment dirigeix l’Orquestra “Amics de la Música”. Com a intèrpret és pianista en agrupacions de Càmera. És autora de diversos llibres de música.
Antoni-Olaf Sabater Compositor y pianista. Especializado en diferentes estilos musicales. Destaca como acompañante de figuras como Joan Manuel Serrat, Moncho, Nuria Fergó, Joan Isaac y Maria del Mar Bonet, entre otros. Su carrera como compositor es de imprescindible mención. Entre sus más importantes estrenos como compositor clásico-contemporáneo, se puede destacar la del Carnegie Hall con su obra "Altar". Ha compuesto también música para series de televisión y cine como "Ventdelplà", "Mar de fons", "Zoo, "Olor de colonia", y la banda sonora de la película "Nudos".
Xavier Piñol Amb 25 anys d’experiència als escenaris, actualment és un dels solistes de tible amb més projecció. Ha portat la sonoritat del tible fora del territori català i ha estat dirigit per la majoria dels directors més importants de l’escena musical catalana.
María Araujo, Antoni-Olaf Sabater, Francisco Lloberas, Mario García, Estudi de Dansa Anna Maleras, The Webmaster Co. de Barcelona, Lorenzo Fuentes Corral i a totes les persones que ens han assessorat i ens han donat suport.
En aquest espectacle, un monòleg amb cançons, s’escolta el relat clàssic amb el màxim respecte i humilitat, però potenciant els aspectes humans que s’amaguen darrere del mite: el que ha viscut, el que ha après, el que ha conquerit i el que ha perdut.
No és una historia per a ser entesa, sinó per a ser viscuda. És la veu de mite que es reivindica.
Es pretén que tot passi en “un minut”. Un minut que precisa d’una hora per a reviure i reinterpretar 20 anys d’espera. Però...
Què és el que realment espera Penélope?
2021 Copyright Esther Lozano
Tots el drets reservats
Avís Legal
Política de Privacitat
Disseny web The Webmaster